Tal com escriu José Corredor-Matheos en el seu pròleg, ""aquest nou poemari de Teresa Costa-Gramunt enllaça amb una preocupació pel transcendent de la qual ha donat bones mostres en obres anteriors"". L'autora ""segueix els trets d'un camí iniciàtic"". I ""en el procés del llarg poema que és en realitat aquest llibre, les metamorfosis de la protagonista senyalen el salt de nivell que sempre farà necessari un altre canvi"". I és que ""tot poeta es deixa endur per un impuls que l'empeny més enllà dels seus límits. Perquè el poema, més que un acte de la voluntat, ho és d'obediència"". Obediència a la veu interna que empeny la poeta a explorar i transgredir els propis límits per aprendre, també, de cada paraula escrita, on ""aprofundeix en allò que és realment essencial"".