Estelles sota les ungles representa la tercera incursió de Josep J.Conill en el gènere aforístic, una modalitat d'escriptura sense xarxapoc apta per als esperits conformistes i pusil·lànimes que evitenqüestionar les pròpies conviccions. En la línia de la tradició europea que va dels moralistes francesos a figures com Lichtenberg,Nietzsche, Rusiñol, Kraus, Kafka, Canetti, Fuster o Lec, les sagetesverbals incloses en aquest llibre apunten als objectius més variats,però sempre amb la pretensió gens complaent de «fer sang» i amb elpropòsit de rebentar les costures del sentit comú en matèria dereligió, moral, política, convencions socials, literatura i art. Faanys, Enric Sòria es va referir al nostre autor com «l'heterodoxvalencià que diu més coses d'interès per pàgina que conec» i la sevaescriptura esmolada, a contrapel, ho ratifica amb una modalitat depensament crític que convida el lector a recórrer el text com latravessia d'un camp de mines sembrat per un «desil·lusionista». Elproducte de tot plegat és un llibre detonant on, sota una aparençacaòtica, es conjuga amb entremaliada destresa un ampli repertori dejocs de llenguatge, tot alternant la severitat tràgica amb el sarcasme i l'estocada verbal amb la troballa poètica o l'acudit punyent. Alcapdavall, en un món que s'assembla cada dia més a un «manicomibabilònic» (la frase és de Robert Musil), l'aposta per l'aforisme coma literatura de fragmentació per antonomàsia, descaradamentpostbabèlica, cal entendre-la com una estratègia deliberada, destinada a impugnar de soca-rel la inanitat totalitària dels discursos amb què ens bombardegen els mitjans de producció estandarditzada delconsentiment social.