L'obra se centra en les serres prepirinenques catalanes més meridionals amb el clar objectiu de descriure la flora i la vegetació existent, tot i que també es fa referència al paisatge vegetal. S'analitza i destaca la coexistència d'elements fitogeogràfics força diversos, atès que el territori forma part d'una franja de transició entre les planes semiàrides de l'Ebre i els elevats relleus prepirinencs.