Escriure un poema és una manera de mantenir-se viu, i de no anarpassant les hores sense cap consciència, perquè vol dir reviure ambintensitat alguns moments, fixar-los en imatges i, possiblement,trobar un sentit més enllà de la contingència immediata. De fet,significa mantenir-se amb els sentits desperts per poder captarl'instant. Tal com diu Winifred Holtby a The Land of Green Ginger,«T'has de mantenir viu mentre vius».Captaire continua i tanca la «història» d'amor autèntica en tant queviscuda, imaginada en tant que creada a partir de diferentsexperiències iniciada en el primer llibre de poemes de Stefano M.Cingolani, Ho veig per la veu, com si fos una novel·la en versos. Ambun ànim diferent, amb diferents situacions i amb una diferentperspectiva, en què es viu i es percep aquesta «història» fins ques'esgota.Com diu Jaume C. Pons Alorda al pròleg, «és un bell i colpidor poemari molt treballat tècnicament i semàntica, un dietari filosòfic o unanovel·la fragmentada, La gran bellesa».