La biografia intel·lectual i professional de Josep Coroleu que ens proposa Giovanni Cattini ens enfronta a un ambient en què s'obren unes possibilitats noves de relació, al Sud català, entre la història i la política; ens hi explica -i el tema resulta apassionant- la forma com hi col·laborà el biografiat, però en tot moment no es perd de vista el col·lectiu humà en el qual aquest estava integrat. Ens situem en la fase prèvia, enormement dinàmica i imprescindible, del gran desenvolupament cultural i polític del noucentisme de principi del segle XX, una fase que, en el seu esclat esplendorós, el mateix noucentisme al capdavall va amagar. Només que sigui per aquesta raó, pel fet d'aclarir-nos aquest precedent tan important i significatiu a les societats modernes d'aquell període, ja podem dir que ens trobem al davant d'una aportació rellevant per a l'estudi de les dinàmiques culturals dels espais més inquiets del Mediterrani occidental.