En aquest treball es descobreix de quina manera i en quin grau el component lèxic-aspectual condiciona el comportament morfosintàctic dels verbs de moviment, com anar, arribar, venir, córrer, nedar, etc. Especialment, se centra a delimitar la frontera que resideix entre dos tipus de verbs de moviment, concretament entre els verbs d'adreça inherent (anar, arribar o venir, entre altres) i els verbs de manera o manera de moure's (ballar, córrer, volar, entre altres). La confrontació dels dos grups esmentats permet subratllar el vincle que s'estableix entre els mecanismes lèxic-aspectuals i les construccions que es deriven d'aquest tipus de verbs. Així mateix, es demostra que els verbs de direccionalitat manifesten dos trets bàsics oposats als verbs de manera de moure's: d'una banda, es caracteritzen per mostrar una delimitació aspectual concreta en el marc espaciotemporal, i, d'altra banda, es prova que els verbs d'adreça inherent presenten un dèficit semàntic important. Tot això provoca que, en el cas dels verbs de direccionalitat, es propiciï un context de marcat temàtic ""anòmal"".n