El coet és, d'una banda, el motor tèrmic més antic d'entre els enginyats pels humans i, de l'altra, l'únic que ha possibilitat que l'astronàutica esdevingués una realitat, ara fa poc més de cinquanta anys. Aquesta petita obra és una introducció a la gènesi i al principi operatiu dels coets espacials, ginys que han esdevingut els únics capaços d'impulsar vehicles molt més enllà de la Terra. Aquests vehicles no tan sols han permès l'exploració directa de planetes i satèl·lits del sistema solar, sinó que també han estat elements necessaris en tota una sèrie d'aplicacions tecnològiques que, per la seva quotidianitat, sovint oblidem que no haurien estat possibles sense els coets, ja que se sustenten en els satèl·lits artificials col·locats en òrbita amb aquest tipus de propulsor: les telecomunicacions i les xarxes socials globals, el GPS i d'altres ajuts a la navegació, les imatges meteorològiques, la cartografia, etc. El coet mereixia una monografia que permetés copsar-ne el passat, el present i el futur. Ramon Carreras (Barcelona 1942) és llicenciat i doctor en Ciències Químiques per la UB, i catedràtic d'universitat de l'Àrea de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, institució on ha exercit la docència i la recerca a tots els nivells. Està assignat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) on, des de l'any 1965, és professor de l'àmbit dels motors de combustió interna. És membre fundador del Grup de Propulsió Coet de l'ETSEIAT als anys seixanta. La seva dedicació documentada com a afeccionat als temes espacials es remunta al seu ingrés com a membre titular de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) l'any 1959. Posteriorment, ja en l'àmbit professional, fou reconegut com a Associate Fellow de l'American Institute of Aeronautics and Astronautics (1970) i també com a membre de la societat homònima alemanya Deutsche Gesellschaft für Luft- und Raumfahrt (DGLR) (1980). Fou el redactor de les entrades corresponents a cosmonàutica a la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana i és membre fundador de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT).