«El món girava i un dia el món ja no va girar més. Es vaaturar per sempre i em feia mal. Punxes d'eriçó. A vegadesel món no és aturat però va més a poc a poc. És un mónamb les piles esgotades. Jo no hi soc dins però encara emfa mal i a la boca hi tenc el gust de la molsa eixuta que ésplena de terra vermella de cucs. El dia que vaig sortir delmón era tot ennuvolat i plovia com ara que fa tota la vidaque plou i tot és negat.»La por és viure vora el mar i anar a una escola de monges.Tenir un pare que viatja molt i una mare bonica i elegant iuna criada que fa tot el que fan les mares quan són marescada dia i no són com la teua que ho és poques vegades.Una criada que substitueix ta mare però no et fa besadesperquè no és ta mare. La mare no et fa besades.Esperança Camps t'introdueix en aquest relat angoixant enprimera persona, amb un nus a la gola, el cor en un puny igaudint de la força i la bellesa del llenguatge que empra.