Si hom repassa amb deteniment la trajectòria cultural del nostre país al llarg del segle XX, és fàcil adonar-se que hi ha una sèrie de persones a qui el curs de la història els ha deixat una forta empremta. I no es pot pas dir que hagi estat en un sentit positiu: es tracta de gent que en circumstàncies normals haurien assolit un nom significatiu dins del món cultural de la seva època però que, a causa de la conjuntura adversa que els tocà viure, han estat en un lamentable oblit. Un d'aquests noms és el de Ramon Xuriguera (Menàrguens, 1901 - Bergerac, 1966), que, tal vegada, entre els escriptors i crítics de la seva generació, és un dels més desconeguts. I és que Xuriguera ha estat una figura poc o gens tractada en els estudis literaris del nostre país. O, en altres paraules, que es troba exclosa de la llista ""canònica"" d'autors i obres de la literatura catalana. El present llibre és el primer estudi de conjunt, dut a terme amb rigor i amb passió, sobre aquest intel·lectual ponentí.