A la Gènia, una brillant estudiant de setze anys, li ha caigut una llosa, un mur de mil tones al damunt; potser se l ' ha fet caure ella mateixa, cal admetre-ho. Ara, tanmateix, només pot plantar cara a la situació. Ja ha barrinat prou dins el cervell, que no para, i ha de decidir. En Lluc ja li havia dit, poc després d ' aquella nit a la Garrotxa: " A voltes penso si no tenim al damunt una pedra tan pesant que supera les nostres forces " . I ella, encapritxada d ' aquell noi fins a la idolatria, li contestà: " Encara que pesés mil tones, la trobaria lleugera com una ploma d ' àngel " . Ara, una vegada descobert l ' embaràs de la Gènia, convindria demostrar amb fets la resposta que va donar a en Lluc. La situació de la protagonista despertarà tabús i provocarà reaccions contradictòries entre les persones del seu entorn més proper, però també en ella mateixa. El seu avi es convertirà en confident i l ' ajudarà a sobreposar-se a les pressions a què es veurà sotmesa i als problemes a què haurà de fer front, perquè, finalment, la Gènia decideix plantar cara a la situació.