Després de l'enderroc de la muralla, l'aprovació del Pla Cerdà, el 1860, posà les bases de la construcció de l'Eixample, en realitat una ciutat nova deu vegades més gran que l'existent, estesa fins a connectar amb els altres municipis del pla, que acabaria per engolir. Es tracta de quaranta anys cabdals, imprescindibles per comprendre la ciutat actual, un període durant el qual Barcelona es constituí en una ciutat moderna capaç de liderar una nació i projectar-la cap al futur, malgrat entrebancs, errors i impediments.