La idea de tornar a néixer, que plana en una bona part delllibre, és una forma de dir, després d'haver experimentat lajoia dels guanys i el dol de les pèrdues, l'aprenentatge defer-se vell. Ara toca deixar-se portar i reconciliar-te amb lateua finitud. El poemari, així que fa memòria del temps viscut,reflexiona sobre les petites odissees i els ideals, desats, araja, a les golfes dels records. En la consciència del pas deltemps sobre el propi cos i la pròpia ment, hom ho acabarelativitzant gairebé tot. I el que fem o deixem de fer vaesdevenint una mera anècdota. Gairebé tot es percep coma contingent i efímer. I d'aquest trencadís, només se salvenles idees, les metàfores, els fenòmens naturals.