L?obra i la trajectòria del grup de rock australià Midnight Oil mostren l?abast i les possibilitats de l?activisme sociopolític sorgit de la cultura popular urbana. Entre el 1976 i el 2002, cinc músics de Sydney trobaren en la música rock el vehicle d?expressió artística i comunicació per afrontar els grans reptes de la societat australiana. Mitjançant catorze discos, més de dos mil concerts i dotzenes d?actes reivindicatius, Midnight Oil s?adreçà a la ciutadania per alertar de l?apatia i el conformisme creixents en la gestió dels conflictes socials i exigir als representants polítics una revalorització de les institucions democràtiques. Des de l?àmbit local, la banda es posicionà sobre qüestions d?abast internacional com el pacifisme, l?ecologisme i les reivindicacions dels pobles indígenes. D?aquest activisme, en resultà la vertebració d?un discurs sociopolític centrat en la defensa dels drets humans i en la denúncia dels excessos i les mancances del capitalisme, qüestions recurrents adés i ara. En aquest sentit, Cançons de dissidència i esperança explora el conjunt de l?obra i la trajectòria de Midnight Oil aprofundint en l?anàlisi de la seva dimensió sociopolítica per constatar que les cançons i les activitats del grup participaren activament en l?evolució social i política d?Austràlia. nn