Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presos alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'aquests presos haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència ben contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració. Una petita obra mestra desconeguda de la literatura catalana, en què Aurora Bertrana observa les relacions quotidianes entre persones que la guerra ha convertit en ""enemics"". Fins a quin punt?