El funcionament de les preposicions per i per a continua sent el punt que resta més balder, més desajustat, en la nostra llengua escrita i parlada. Una repassada crítica de la major part dels textos que s'hi han referit des de l'obra de Fabra ençà i -com a aportació més important- oferir-nos un estudi exhaustiu de l'ús diacrònic d'aquestes preposicions en la nostra llengua, a través del buidatge de textos de procedències variades escrits entre els segles xiii i xix (32 autors i 74 obres contingudes en 61 volums), amb el complement d'una mostra representativa dels usos de les partícules gramaticals equivalents que en aquell període presentaven les altres llengües iberoromàniques.