Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bonamanera és escoltar els altres.Una dona en crisi s'instal·la en unacasa a les muntanyes amb l'esperança de poder-se refer escrivint ensolitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen is'ajuden, i és així com serà acollida per una família després d'unavivència colpidora.La importància de dir les coses, la necessitat d'escoltar id'explicar, l'empatia, la tendresa i el dol compartit faran que,conversa rere conversa, l'escriptora reconstrueixi una històriafamiliar que és un cant d'amor a la vida en les valls altes delPirineu. «Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l'ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia quecomporten l'acceptació d'una herència, la fidelitat a un paisatge.»Antònia Vicens «Ella puja a les valls, escolta, les vides se lidesgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fanganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé.» NúriaCadenes«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendamentimportant i especial, sinó que té la capacitat d'explicar-te allò queha vist com si t'abracés.» Juliana Canet