Una novel·la profundament optimista, viva, palpable, que es vaenroscant a poc a poc entorn del lector fins a endur-se'l marendins.«Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb lesmans, però en gran... Una dona sola és una dona sola, una dona sola al costat del mar és l'infinit.»La Joana és una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de laplatja amb un tractor després d'haver deixat enrere una feina deprestigi i responsabilitat. A més de dibuixar figures a la sorra i detrobar-hi objectes perduts, es passa llargues hores pensant en la seva història vital i en el sentit de l'existència. Totes aquestesreflexions les deixarà escrites per explicar el món a la seva filla de set anys, la Maria.Amb la remor del mar i la memòria de fons, la Joana recull en aquestquadern històries molt diverses: converses surrealistes amb el seuhome, en Jofre, la correspondència amb la seva amiga Lenka, que vaconèixer vint anys enrere quan totes dues eren d'Erasmus a Anglaterra, els diaris de la nona, l'àvia morta, contes plens de tendresa... imolts d'altres retalls que completen aquest calidoscopi vital.«A través de petites finestres de nostàlgia, ens mostra una històriaplena de relacions i de solitud, en un equilibri esfereïdoramentfràgil. Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més.»Laia Fàbregas«Una sensibilitat que ens permet sentir la dolça cremor de polsdaurada que queda als dits després d'haver retingut, per un instant,la veritat d'allò que som: fràgils ombres caminant amb urgència.» AnaMaría Moix«Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-lallegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat.» Ricard Ruiz Garzón«És com la poma vermella de la Blancaneu: hi ha dins seu unaingenuïtat malvada que aflora lentament. L'escriptura simulatransparència, nostàlgia, brillantor, i no obstant està carregada deforça, ràbia i arrels.» Constantino Bértolo