Uns relats curts ÚNICS en la literatura catalana, per la sevaradicalitat formal i un univers que veu d'una imaginació senseequivalent.Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera haconstruït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant.Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans ipersonatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc denens. Un joc cruel i fosc, carregat dÆhumor negre, de violènciaingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons delgènere de la narrativa breu. SÆobre el teló obre una via inexploradaque comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreixel «relat teatral» Que inventa lÆesquetx teatral dÆimpossiblerepresentació En el teatre buit de Bardera ressonen la riallasardònica dÆAgota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett. «Des dÆalguns contes de Monzó que no havia llegit encatalà unavoluntat, més decidida i sistemàtica encara, dedonar la volta a lesconvencions dels contes populars»,Mercè Ibarz, Núvol «Bardera ha anatbastint un món narratiu valuós,peculiar i fascinant», Manel Ollé, LaLectora «Una de les veus més divertides, desinhibides i inquietantsdela nova literatura catalana», Jordi Nopca, Ara