Lluny de viure-la com a virtut pietosa, la Compassió va ser per aJesús la praxi de la seva de-construcció de la lògica del poder, i dela subversió del paradigma religiós del Temple. El relat evangèlic (Mc 5,25-34) de la dona que patia pèrdues de sang i es va atrevir a tocar el mantell de Jesús malgrat la prohibició de la llei, per a la qualera una «impura» és interpretat no només en clau d'apoderament isubversió del codi religiós sinó també de creixement interior, tantper a Jesús com per a ella. Tots dos, cadascú des de la pròpiasensibilitat i experiència vital, s'encaren amb el «límit» condicióinherent a l'ésser humà i l'afronten amb valentia, confiança iobertura a l'altre/a. Gràcies a ella, Jesús creix en humanitat.Gràcies a Jesús, ella també. La Compassió/compassió, praxi subversivaen tant que dinamisme de Vida, la qual té la darrera paraula sobre elsofriment i la mort.