Dues institucions pensades per a un context de pau s'hagueren d'enfrontar amb l'impacte que per a les dues representà la Guerra Civil de 1936-1939: la Universitat de Barcelona, dotada d'un estatut d'autonomia el 1933, al qual es dedica molta atenció en aquest estudi, i el Parlament de Catalunya, el primer del segle XX, constituït a finals de 1932. La vida de l'una i de l'altre havia estat accidentada abans de l'esclat de la Guerra Civil, però la conflagració representà un col·lapse en els dos casos, després del 19 de juliol de 1936. No obstant això, la necessitat de recuperar ni que fos una aparença de normalitat, i el fet que les dues institucions encarnaven dos aspectes bàsics de la democràcia autònoma catalana, expliquen que, després dels Fets de Maig de 1937, el Parlament semblés que es redreçava i la Universitat reprengués les classes. Però la guerra feia inviable l'esforç per recuperar la normalitat. Com a teló de fons, es presenten les peripècies i les limitacions del procés de recuperació del poder de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil.