Creixement econòmic i conflicte social és una història de la foia de Llombai que abraça el segment cronològic comprès des de la formació d'aquest espai feudal al segle XIII fins a la seua dissolució al XIX. Com bé diu el títol, és una descripció i una reflexió sobre el procés de canvi econòmic i els conflictes socials que el van acompanyar en el període de la transició del feudalisme al capitalisme. L'obra planteja les condicions d'una senyoria fonamentalment morisca al seu moment inicial i la seua lògica econòmica i social, així com també les contradiccions a què hagué d'enfrontar-se després de l'expulsió de la minoria islàmica. L'obra sosté que la senyoria morisca era un sistema d'explotació i extracció d'excedent robust i relativament eficient, malgrat les contradiccions inherents a tota formació social, però que el sistema inaugurat després del 1609 no ho fou tant. Els senyors del marquesat de Llombai, els ducs de Gandia, no van poder imposar als repobladors cristians l'estatus anterior i van haver d'atorgar als seus nous vassalls condicions més avantatjoses. Això va promoure un poderós creixement econòmic que tan sols els va beneficiar parcialment. La burgesia agrària emergent d'aquest procés va adquirir aviat una aguda consciència antisenyorial i va plantejar innombrables dificultats a l'empresa senyorial, des d'enfrontaments violents i conflictes legals fins a la lenta erosió de la renda feudal promoguda per l'oposició al pagament de les contribucions senyorials. Així va progressar la lenta agonia del règim senyorial, que va acabar amb la seua desaparició al segle XIX.