Aquest és un conte que no sÆacaba mai. I sempre és diferent. Tambéabriga, perquè és brodat a sobre dÆun cobrellit. El va començar laiaia de la iaia de la iaia de la meva iaia i explica la història de la família des de sempre. Ella hi va brodar la seva història. Feia untemps que notava que perdia la memòria, però no volia oblidar elsrecords de la seva vida, i els va anar cosint a un cobrellit blanc. La meva iaia hi ha cosit la seva pròpia, dÆhistòria. I cada tarda, lanostra gateta tigrada, la iaia i jo, seiem amb el cobrellit i la iaiaens explica totes les històries que hi ha brodades. Des de fa untemps, però, el conte apareix descosit per alguna banda, i la iaialÆha de sargir mentrejo li explico ben bé com anava la història quesÆha desfilat. Ella diu que el descús un menairó que sÆha instal·lat a casa, però... I si ella també ha començat a perdre la memòria