Els gegants de barri, després de la Transició, van ser recuperats pelmoviment obrer i veïnal.Els gegants foren protagonistes en larecuperació popular del carrer després de la dictadura franquista. ABarcelona, van ser instrument de les demandes de moviments veïnals amb una llarga tradició de lluita urbana. Els nous gegants que apareixenen aquell moment van suposar una revolució estètica respecte delsgegants tradicionals. Ja no eren reis i reines, ni entitats solemnes i altives, sinó gent treballadora en què els barris veien resumida laseva personalitat col·lectiva i el seu orgull.Davant el paper assignat als gegants com a servidors de les identitats de barri i de classeveiem com sÆhan potenciat els antics gegants institucionals, lapromoció de gegants propis per part dels districtes i un procéscreixent de cooptació dels gegants de barri des del centralisme festiu operat des de lÆAjuntament. Amb lÆobjectiu de disposar dÆun aparellfestiu al servei de lÆhomogeneïtzació política d'una ciutat que haviaestat definida per la força centrípeta de la seva pròpia perifèria, és a dir, dels seus barris populars.Vet aquí com la història delsgegants de barri de Barcelona il·lustra la manera com la culturapopular presenta dimensions que transcendeixen la imatge amable idesconflictivitzada que sovint seÆn projecta. Per això la culturapopular és cultura viva i vivent, camp de batalla en què poders icontrapoders dirimeixen els seus interessos en matèria simbòlica.Totes i tots els autors són components del grup de treball Cultura Populari Conflicte, CPC, de lÆInstitut Català dÆAntropologia, ICA.