El llibre que teniu entre les mans és la història de les ciutatsbalears tardoromanes, començant per reminiscèn¡cies del segle VI aC itravessam els segles de pre¡domini de la cultura grega, amb les seveshistòries i llegendes, conta¡giada per elaboracions dels fenicis.Arribam als autors llatins, que plasmaren els noms dels arxipèlags: el de Pitiussai, per la seva ecologia, i els de Gymnesiai i Baliareis,per l'esperit guerrer, i que denoten l'origen hel·lènic. Les Balearssón una Major i l'altra Menor, fins que als segles IV-V no abans, comse suposava el bisbe Sever de Menorca (418) presenta els substantiusMaiorica i Minorica. Ebusus (Eivissa) ja era d'antic el nom de l'illai alhora de la ciutat, Capria (Cabrera) apareix al segle I, iOphioussa, illa de les serpents, precedeix el nom de Fermentella, queés l'única aportació medieval im¡portant. A distància de seglesd'Ebusus segueixen els noms de les poblacions Palma i Pollentia aMallorca, i Iamo i Mago a Menorca.La recerca es clou cap als anys 1110 i 1115, amb les cròniques delsreis de Noruega i dels pisans dels estralls d'aquell temps. Elsnoruecs transformaren els noms rebuts del bisbe Sever en Maiork iMenork.