Elisabet sa Fortesa i Gual (1530-1589), tancada sola tretze anys, fins a la mort, a un annex de la Seu de Mallorca amb vista només alsagrari, va ésser de les poques rescluses de la Corona d’,Aragó hispànica i italiana. Aquest cas contrasta amb l’,extensió del fenomen de la resclusió a la resta d’,Europa occidental.Elisabet sa Fortesa, com les beguines contemporànies seves, es decantà per mantenir la seva independència personal, al marge però no encontra¡dicció amb la vida monàstica de les religioses contemporànies.Caterina Tomàs, la seva amiga íntima, optà pel monestir sota la reglade sant Agustí, on el vot d'obediè¡ncia marcava de manera definitivala vida en comunitat. Elisabet, «la senyora emparedada», és un casúnic, irre¡pe¡tible, en la història religiosa de Mallorca. Heus aquíla importància d'aquest estudi, que, a més, fa noves i considerablesaportacions al coneixement de la catedral de Mallorca.Al pròleg, la investigadora del misticisme femení a Mallorca, RosaPlanas, contraposa al materialisme del capitalisme actual els valorsalternatius de sa Fortesa i de les dones religioses del seu temps i de les místiques anteriors i posteriors.