"Dins la profunda nit tranquil·la" la Balanguera misteriosa sabia on s'amagava la llavor de la lírica mallorquina i destriava l'alba novella d'aquella primavera de 1854, que el dia 3 de maig veié néixer Joan Alcover. En les ombres de l'avior, la parca d'art subtil havia teixit, amb el fil de la il·lusió meravellada, el gest elegant i la mirada profunda del poeta que defensà un art essencialment humà. Mentre el cor de la vella filadora anava perfilant sota la sarja del gipó el destí tràgic de Joan Alcover, Mallorca, banyada de claror diàfana i d'atzur mediterrani, saludava joiosa el nou poeta, que s'obria com un jacint olorós a la llum rosada de Palma. Aquell infant distingit va créixer rere la ciutat emmurallada, esponerós com un arbre en el si d'aquella Mallorca rural i conservadora, que es despertava amb timidesa "d'un secular encantament" per recuperar les nobles cadències del "verb melodiós" i per abraçar la Renaixença literària de la mà de Josep Lluís Pons i Gallarza, de Jeroni Rosselló, de Josep M. Quadrado, de Marià Aguiló, de Pere d'Alcàntara Penya... (Edició a cura de Mª Antònia Perelló Femenia)