La preocupació social respecte els efectes que poden tenir els contiguts televisius en el comportament dels més joves es tradueix soviet en la demanda d'una educació audiovisual a les escoles. S'intenta Aixa vetllar perquè els mitjans de comunicació no tinguin una influència negativa, sobretot en temes en què els adolescents peden ser més vulnerables, com la violencia i el sexe. Tanmateix, per tal que l'educació en mitjans de comunicació sigui útil, cal partir del coneixement de la relació dels adolescents amb la televisió. És per això que aquest llibre se centra a explicar els resultats de l'observació sistemàtica d'aquesta relació en una mostra d'adolescents de 12 a 16 anys. Al llarg d'aquesta observació es descobreix la complexitat i diversitat de la forma en què els joves interpreten els contiguts televisius, i es posa de manifest la seva condició de receptors actius i no de víctimes passives. El que diuen els adolescents sobre la seva experiencia televisiva respecte els continguts de violencia i de sexe és el punt de partida d'una reflexió que ha de servir per orientar futurs materials educatius, i també polítiques d'actuació quant a l'educació en mitjans de comunicació i a l'educació sexual a les escoles.