L'Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d'amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat comsempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajode llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinata la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això ésuna burla per a elles, que no volen que l'última imatge que els quedidel mort sigui aquesta. Aquestes dones s'han guanyat a pols un recordmillor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades desotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d'un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-estd'Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olorde mar, però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny D'on ve totaquest mar terra endins Potser és, simplement, el poder de leshistòries ben contades.«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava benserè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimats'havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i,esperonades bé per l'alcohol, bé per l'aspecte desemparat d'en Simon,es van anar sincerant en honor a la vida».