El dietari, amb tota la reflexió sobre la identitat que comporta, és l'últim dels gèneres literaris valorat i propiciat per la modernitat, potser perquè sembla que subtitueix l'extensió de la novel·la per la intensitat del fragment. En aquest volum, l'autor ens explica la seva experiència de la ciutat de Nova York no com a primera experiència sinó després d'haver-hi estat ja instal·lat un temps; escriu sobre les coses qie veu, les que li passen i les reflexions a que l'indueixen. Estretament relacionat amb els conceptes de discontinuïtat, o d'atzar, el dietari és un exemple d'escriptura fragmentària que s'anuncia com una de les formes d'expressió literària capaç de reflectir un món com el de principis del segle XXI, conseqüentment fragmentat i descompost.