En aquest llibre es presenta el primer estudi monogràfic sobre l'evolució política i organitzativa d'Unió Democràtica de Catalunya des de la seva fundació, l'any 1931, fins a l'any 2003. L'objectiu principal és oferir una interpretació de com es transforma un partit d'oposició nascut durant la Segona República en un partit que serà al govern de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1980 fins al 2003. Per això s'analitza com i per quines raons han anat canviant l'organització i la línia política d'UDC al llarg de les diferents etapes de la seva història. L'aliança amb CDC -iniciada l'any 1978- i el lideratge de Josep A. Duran i Lleida apareixen, en aquest sentit, com a factors clau per entendre bona part de la transformació del partit des de la transició democràtica. Òscar Barberà és doctor en ciència política i professor de la Universitat de València. Els seus camps d'especialització són els partits polítics, les elits polítiques i la política comparada. Ha estat investigador a la Université Catholique de Louvain-la-Neuve i a la London School of Economics and Political Science
