NICOLAU CAÑELLAS SERRANO | Akateeminen Kirjakauppa

Fins a mitjan segle xix, les murades de Palma es consideren suficients per a defensar la ciutat i garantir la possessió de l?illa. Però a partir d?aquell moment, els avenços en metal·lúrgia permeten millorar dràsticament la capacitat de l?artilleria i, alhora, produir planxes per a blindar els vaixells de guerra. Cap de les fortificacions construïdes fins aleshores no pot resistir el tir dels canons gegants que armen als cuirassats, invulnerables als vells canons d?ànima llisa. Les murades que volten la ciutat queden obsoletes i enfrontades a una aferrissada campanya que en sol·licita l?enderrocament. La Revolució de 1868, i el període d?inestabilitat que la segueix, bloqueja qualsevol reacció. Tan sols la Restauració oferirà les condicions necessàries per a afrontar el problema. Entre 1881 i 1908 la badia de Palma serà protegida per una doble línia de forts que permetran l?enderroc de les murades. A més, a partir de 1898 s?introdueixen importants millores tecnològiques, com els projectors elèctrics i les estacions telemètriques. Mentrestant, la guerra Cantonal (1873-74) i la guerra amb els Estats Units (1898) espanten els ciutadans, que fugen espaordits de Ciutat. Tota aquesta feinada quedarà superada per la ràpida evolució dels cuirassats, que a partir de 1905 assoleixen la capacitat de tirar des de llarga distància, la qual cosa deixa ultrapassades les defenses construïdes fins aleshores. Així, quan esclata la Gran Guerra, s?ha de començar precipitadament la construcció de tres bateries avançades a la perifèria de la badia. La Gran Guerra significa la consolidació de l?aviació, una arma que tornarà a capgirar el disseny de les fortificacions. L?avió converteix en objectius visibles totes les obres construïdes fins a aquell moment, que no s?han concebut per a restar ocultes a l?observació aèria. La solució a aquest nou repte ens porta a un altre capítol de la història de la fortificació, que ja no és objecte d?aquest treball: la fortificació subterrània, on sols resten a la superfície els canons. De moment, fins a 1930, a Mallorca, encara s?aniran completant les bateries iniciades el 1914 i els emplaçaments dels projectors proposats el 1909. Aquest serà l?epíleg a una era marcada al començament per l?arribada de l?artilleria ratllada i del blindatge, i al final per la irrupció de l?aviació. La prova definitiva de les fortificacions construïdes durant la Restauració a Palma es produirà durant la Guerra Civil. Gràcies a la seva presència, Palma s?estalviarà els horrors d?un possible bombardeig naval.