«"Quan sonava la sirena. Bombardeig de les centrals hidroelèctriquesdels rius Flamisell, Noguera Pallaresa, Segre i Éssera entre els anys1937 i 1938" és l'encertat títol escollit per parlar-nos d'un biennien què la població civil visqué martiritzada per la penúria i lesbombes, dirigides a objectius militars estratègics, com ara laparalització dels centres productors d'energia, però que acabarenafectant de manera important la població que vivia a prop. El treballens situa a les primeres dècades del segle xx, amb la revoluciótecnològica que representà la producció hidroelèctrica a gran escala i el seu transport a distància. Va ser llavors quan les valls delPirineu, Prepirineu i la plana de Lleida van adquirir protagonisme,atraient un flux inèdit d'inversions i de treballadors, amb un impacte indubtable en la transformació econòmica i social de tot Catalunya.A partir d'aquesta necessària i ben sistematitzada introducció, elllibre aprofundeix en l'impacte de les hidroelèctriques en lasocietat, la seva importància estratègica en temps de guerra i comesdevingueren l'objectiu dels bombardejos de l'exèrcit revoltat, de la mà de la Legió Còndor i de l'Aviazione Legionaria italiana.Al llarg d'un fil discursiu molt ben travat, l'autor ens presenta apartir de la utilització eficient de tota mena de fonts una relaciócompleta dels bombardeigs patits per aquestes instal·lacions durant la Guerra Civil i dels refugis que els ajuntaments i les mateixesinstal·lacions van posar a l'abast dels treballadors i la població aonze centrals i a l'estació de transformació de la Pobla, en el marcde la col·lectivització de les empreses elèctriques esdevinguda elsprimers moments, tot il·lustrat amb profusió de fotografies, plànols i croquis, d'indubtable interès tant per als coneixedors com per alsprofans.»Del pròleg de Conxita Mir Curcó