Joan Gasull (Viladamat,1949) Joan Gasull i Batlle és altempordanès d'origen i baixempordanès d'adopció. Va néixer a Viladamat, va estudiar a l'Escala i a Figueres i viu a Palamós. Forma part de la generació de mestres de català que, gràcies a Òmnium Cultural, van dur el català a les escoles quan encara era una matèria voluntària. I forma part, també, de la primera generació de llicenciats en filologia catalana que van entrar als instituts. Ha treballat sempre en l'educació secundària. És coautor del llibre I les palmeres ens donaran ombra. L'Institut de Palamós, 25 anys d'història. Col·laborador del grup teatral La Gespa de Palamós, és autor d'Els llavis closos, una obra basada en textos de Maria Àngels Anglada, i de 1714, bandera negra. El pacifista que pretenia volar una discoteca és la primera incursió en el camp de la novel·la. Text de la contraportada ""Va ser el vint-i-quatre d'agost del seixanta-nou. Feia sis dies que havia complert els divuit anys. Indocumentat i sense permís de conduir, vaig agafar la Vespa del meu pare i, a mitjanit, em vaig dirigir, per carreteres que ara trobo elementals però que en aquells moments desconeixia, a la discoteca Tiffany's de Platja d'Aro. Portava vuit cartutxos de dinamita, quatre metres i mig de metxa i un fulminant. Tenia la intenció de fer volar l'edifici."" El cas Tiffany's forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. L'autor d'aquest llibre va viure els fets de molt a prop i en fa una narració trepidant i fidedigna, molt diferent de la versió manipulada i propagandista que en va donar el règim franquista. Joan Gasull s'endinsa en la dura repressió de l'època, en la ràbia continguda dels resistents al franquisme, en la vida quotidiana a les presons i en tot un entramat de relacions que converteixen la novel·la en un retrat fidel de l'època. El diari Los Sitios del 22 d'octubre de 1969 portava el següent titular: "Consejo de guerra sumarísimo contra un individuo que pretendió volar el Tiffany's." Aquest llibre és la història novel·lada d'aquell atemptat fallit, fidel al relat històric, escrita amb un extraordinari tremp literari i narrada per un dels protagonistes d'una acció que el règim no va dubtar a qualificar d'"atemptat terrorista".