Javier Carnicer (Osca, 1956), llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, és un poeta invisible en el sentit que ha passat els trenta anys que fa que viu entre nosaltres escrivint molt, com-ponent cançons, impulsant grups de música, però sempre fora dels circuits literaris, poètics i musicals establerts. El seu primer llibre va publicar-se a Barce-lona als anys vuitanta (La sombra del obituario vista por su huésped) i només ara es permet el luxe de publicar un altre poemari, un cop el vers ha estat ben esmolat. I el que ens ofereix és la fidel exposició de l'horror íntim de viure, i de l'amor com a íntima salvació. Paco Cantero (Barcelona, 1964) i Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) són membres de l'Aula de Poesia de Barcelona i professors del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la U.B. Paco Cantero és autor de diverses obres científiques (Psicolingüística del discurso, 1997; Teoría y análisis de la entonación, 2002; Didáctica de la Lengua y la Literatura, 2003). Com a poeta, ha publicat El fantasma de pensarte y otros fantasmas (1993) i ha estat inclòs a l'antologia De la transparencia el presagio. Poesía de España (2000), publicada a Mèxic. Eduard Sanahuja és traductor d'obres com Prosa del transiberià (1992), de Blaise Cendrars i autor de diversos poemaris: El gos del Galiot (finalista del Premi Miquel de Palol, 1981), Doble joc (Premi López Picó, 1999), Mirador (1991), En defensa pròpia (1994) i Compàs d'espera (Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés, 2005). Ha estat inclòs a l'antologia Sol de sal. La nova poesia catalana, 1976-2001.
