El 26 de gener de 1939 l'exèrcit de Franco ocupava Barcelona. Començava així un període de repressió freda, sistemàtica i organitzada, que va tenir un dels seus primers graons en l'establiment d'una sèrie de camps on es concentraven els presoners de guerra amb la finalitat de classificar-los pel seu grau d'adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí, que podia ser el retorn a casa però també la presó o l'enviament als batallons de treballadors forçats. A la ciutat de Barcelona, i fins a la primavera de 1940, va funcionar el camp de concentració de presoners d'Horta, establert en els pavellons inacabats de la Casa de Caritat i on es van arribar a amuntegar milers de presoners en precàries condicions de vida. A partir d'un important coneixement de fonts militars fins ara inèdites, aquest llibre perfila amb minuciositat el funcionament logístic de la repressió franquista a la Barcelona de la immediata postguerra, tot explicant com va ser ocupada la ciutat, mostrant com va implantar-s'hi el Nuevo Estado, reconstruint la història del camp de concentració d'Horta i assenyalant la relació d'aquest recinte concentracionari amb les diferents presons de la ciutat (la Model, i les presons habilitades de Sant Elies, el Cànem i el Palau de les Missions). D'aquesta manera, el llibre se situa en l'encreuament de la voluntat de recuperació de la memòria democràtica i la necessitat de dotar-la de coneixements històrics rigorosos sobre l'abast de la repressió política, social i cultural que inicià un llarg temps de silenci.