Xavier Serra Labrado | Akateeminen Kirjakauppa

Fou l'escola del sentit comú la més representativa de la cultura catalana del Vuit-cents? Com afectaren els estudis filosòfics les dictadures de Primo de Rivera i de Franco? Quins han estat els condicionaments editorials i acadèmics que han marcat el desenvolupament de la filosofia catalana en les darreres dècades? Com i quan penetrà la influència del pensament existencialista, o del marxisme, o de la filosofia analítica? Una de les característiques distintives de la nova historiografia de la filosofia que s'està consolidant als Països Catalans és que no se centra exclusivament en els pensadors il·lustres i més o menys originals, com sol ser habitual en la historiografia filosòfica a l'ús, sinó que estudia també, amb el mateix rigor metodològic, els epígons, els autors secundaris i subalterns, les figures marginals i, fins i tot, aquells intel·lectuals que es poden considerar nefastos. La imatge que en resulta -diu Serra- està exempta de la viscositat dels panegírics. Xavier Serra (Sueca, 1967) és un dels assagistes més incisius de la nova literatura catalana. Ha publicat darrerament en Afers: La tertúlia de Joan Fuster, Història social de la filosofia catalana, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera) i dos volums de Biografies parcials.